lunes, 1 de noviembre de 2010

Dualisme epistemològic.

Deuriem començar a treballar aquest concepte des del seu origen , és a dir , la seua etimologia.
Etimológicament parlant , aquesta paraula es dividiria així: 

-ἐπίσταμαι (verb grec d´on prové el mot episteme) , que significa sabiduria o ciència.
-λóγος  (logos) , que significa paraula , raó , argument , coneixement.

Segons açò , deuriem entendre per epistemologia, la branca de la filosofia que es dedica a l´estudi del coneixment científic. Un coneixement raonat , justificat i que respon a un mètode. L´epistemologia respondria a preguntes del tipus; quantes formes de veure la realitat hi ha? o , quantes vies de coneixement existeixen?

Respecte de la teoria de les idees de Plató ,si les idees són realitats auténtiques , el coneixement "en sí" d´aquestes , serà el coneixement  verdader , l´episteme.


El coneixement en Plató.
Segons Plató el coneixement s´expressa respecte de dos nivells . El coneixement sensible (del llatí sensorium ) , és a dir allò que es percep mitjançant els sentits físics. També anomenat
 coneixement empíric (del grec empireia) ,doncs allò que es percep mitjançant l´experiència.
I d´altra banda , el conixement intel.ligible, el coneixement que es té sobre els conceptes i esències universals i inmutables (idees) ,és a dir,el saber que és independent de l´experiència. Doncs:


El coneixement humà :
                                                     
  • Coneixement sensible , opinió o DOXA.
  • Coneixement intel.ligible , científic o EPISTEME.
(la divisió del coneixement)


Característiques del coneixement sensible o empíric.

  • Versa sobre sobre les realitats sensibles i canviants. Es basa doncs, en els sentits.
  • És fal.libe , no té fiabilitat, pot equivocar-se, i s´equivoca. És per tant , enganyós.
  • La confusió que provoca aquest coneixement la provoca l´ànima , impedix a l`ànima que contemple ( utlitzant el llenguatge de Plató), el verdader coneixement. No obstant,com veurem al dualisme antropològic , el cos és la sèu de l´ànima , no puguem percebre el món  tot i prescindint del cos , es dirà metafòricament , que el cos és la pressó de l`ànima.
  • El coneixement sensible aplega a formar opinions , punts de vista (doxa). Influències relativistes i subjectivistes (Sofistes).
  • És mutable, pot canviar.

Respecte del símil de la linia :
Que utilitza metàfores o comparacions per a explicar que és el coneixement , els tipus de coneixemnt que hi ha i quin hem de preferir i per què. Plató explica la seua epistemologia.

A dintre de l´àmbit sensible:
(facultats de l`ànima ordenades d´inferior a superior)

EIKASIA
És la facultat que enganya. En la polis platònica s´identificaria amb els artistes (escriptors , dramaturgs, esculptors). Plató ho identificaria amb el mot conjetura , que fa hipòtesis.
(Imaginació,  ficció, somni , fantasia)

 PÍSTIS
En la polis s´associa als productors (obrers , artesans ) , és a dir , a aquells que treballen manualment. És un  tipus de coneixement que es transmet per hàbit o per costum,de la manera que ho faria un forner transmitint la seua feina a la desendència.
(Creença , hàbit, costum) 


 Segons el Mite de la caverna (al.legoria que explica la teoria de les idees de Plató).

L´eikasia s´identificaria amb el tipus de coneixement fals que tenen els presoners, quan ,hi estan convençuts que aquelles còpies que observen són el coneixement verdader. Discernir les sombres, recordar-les , profetizar les sobres que hi tornaran a aparèixer etc.

La pístis , d´altra banda , s´identificaria amb la lliberació del presoner de les cadenes , que en un primer pas , li perment veure coses més perfectes, el què es reflectia en forma d´ombres. Aques tipus de coneixement
 es trobaria , doncs, en els objectes que porten els éssers perfectes, que els han produit ells mateixos (productors).

Pasem ara a l´àmbit intel.ligible

Característiques del coneixement intel.ligible.

  • Versa sobre el món intel.ligible : les idees eternes , allò que és real.
  • És verdader , es basa en la intel.ligència , no canvia i és universalment vàlid.
  • La mera opinió(doxa) , s´hi oposa pel  seu caràcter objectiu i infalible.
  • Influències Socràtiques , per part de la definició de conceptes universals i també de Parmènides , respecte a la via de la veritat.
  • És inmutable , no canvia , per tant , el coneixement intel.ligible és etern , no es veu perjudicat pel temps.
  • L´únic que es pot anomenar coneixement és com ho és l´intel.ligible a l´episteme.

Respecte del símil de la linia , a dintre de l`àmbit intel.ligible i ordenant les facultats d´inferiors a superiors :


DIANOIA
S´associa al coneixement matemàtic. La practiquen els matemàtics o els que necessiten practicar i desenvolupar la seua activitat social. S´identifica amb els militars de la polis, per l´us de la matemàtica , útil per a l´estràtegia al camp de batalla.
(Pensament, raonament.  Objectes matemàtics)

 
NOESIS
S´associa a la compressió dels fonaments, de les idees , a l´intel.ligència. És pròpia de la dialèctica o la filosofia. S´identifica amb els filòsofs de la polis. Són els qui coneixen les les idees en sí , en la seua essència.
(Inteligèrncia . S´associa a la filosofia ,al saber suprem)



Segons el mite de la caverna:

La dianoia s´identificaria  amb a l´eixida de la caverna , l´enlluernament produit , la dialèctica ascendent ,el primer pas en l´educació , el pas del coneixement sensible a l´intel.ligible. El que el ex-presoner , enlluernat pel sol , sols puga dirigir la vista a les sombres i als reflexos de les coses en l´aigua ( els objectes matemàtics).

I per últim , la noesis s´identificaria amb el procés d´ascenció en el coneixement ,quan l´ex-presoner , acostumat a la llum, pot mirar els objectes mateixos de l´exterior (les idees) , i posteriorment
 la llum de les estreles en la nit. Finalment podrà mirar el sol ( idea suprema de bé).
I amb açò , queda definit el dualisme epistemològic.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada